Search results for " llengua catalana."
showing 10 items of 18 documents
Particularismes i populismes als països de llengua catalana
2020
[cat] L'article analitza breument l'ampla varietat de conceptes de populisme en la política actual. Aquesta anàlisi intenta mostrar com el populisme ha donat suport als particularismes lingüístics a València i a Mallorca. Aquests particularismes (anomenats blaverisme a València, i gonellisme a Mallorca) no reconeixen la unitat de la comunitat lingüística catalana, i per tant amenacen la recuperació social (normalització) de la llengua catalana.
Anàlisi Garriga, Àngels (1966): Un rètol per a Curtó. Barcelona: La Galera, Il. Fina Rifà
2018
En les classes de Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana dediquem una sessió completa a l’anàlisi del relat Un rètol per a Curtó, d’Àngels Garriga perquè una part d’aquells llibres pensats, creats i publicats durant la República està present en aquesta narració que s’avança al seu temps. O millor dit: que construeix un pont entre la manera d’entendre l’escola i l’educació i el desig de transformar una realitat. Una narració és, o pot ser, una manera de ficcionalitzar els somnis d’una generació.
Fabra and the linguistic authority in the Valencian Country: the Philological Section of Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)
2019
Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant d…
Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales
2015
Resum: Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle XIX. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l’occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de p…
El diccionari de l'Institut d'Estudis Valencians de 1937
2015
In this article Casanova uses various archives –in particular that of Emili Beüt i Belenguer– to reconstruct the process of elaborating the general dictionary of Valencian. This dictionary was written during the Spanish civil war through the IEV, an organization in which Salvador played a decisive role. The author presents several dictionary entries and compares them with others from Pompeu Fabra's DGLC, and with other works.
L'institut Joan Lluís Vives, història d'un desencís?
2004
Aquest article presenta i valora la tasca desenvolupada per la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives amb motiu del seu desè aniversari. A partir de la documentació generada pel mateix Institut, s'observa la seua preocupació pels temes relacionats amb la llengua. D'acord amb això, valoro la tasca efectuada per l'Institut des d'un vessant més sociolingüístic. Intento mostrar que si bé la feina de l'Institut ha permès que la llengua catalana guanyi prestigi acadèmic, això no ha implicat un augment del seu ús en l'àmbit universitari.
La poesia infantil en el sistema literari valencià actual:un estudi de cas
2022
L’objectiu principal d’aquest article és definir les característiques i tendències principals d’un subsistema poètic concret: la poesia per a infants publicada en llengua catalana a la Comunitat Valenciana al nou mil·lenni. Més en concret, es tracta de comprovar si les tendències definides per la literatura acadèmica com a característiques i dominants dins de la poesia per a infants de l’àmbit estatal es troben també a l’àmbit valencià. Per a arribar al nostre objectiu hem seleccionat un corpus que es correspon a l’única col·lecció de poesia diferenciada per a infants existent a la Comunitat Valenciana: «Vagó de versos», de l’editorial Andana. Així doncs, una vegada establert i descrit el c…
Models dinàmics de competició entre llengües, aplicats al cas català-castellà, al País Valencià
2015
Antecedents: l'any 2003 Abrams i Strogatz van publicar un article en la revista Nature, sobre models dinàmics de la desaparició de les llengües. Dos anys més tard Mira i Paredes van esmenar el model proposat pels autors anteriors. Mètode: en aquest article es presenta una recerca inicial de la dinàmica de l'evolució del procés de substitució lingüística al País Valencià a partir de models matemàtics d'equacions diferencials. En particular, discutim l'aplicació dels models esmentats anteriorment a dades empíriques obtingudes d'enquestes realitzades pel Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En el …
Un tast dels vocabularis bilingües valencians actuals
1994
By means of a choice of seventy words, this work shows the lexical richness and the degree of acceptance of the guidelines –defined in the Diccionari General de Llengua Catalana by Pompeu Fabra– regulating nine bilingual Valencian/Castilian and Castilian/Valencian vocabularies published between 1972 and 1993.
La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics
2021
En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s’hi en excés. L’anàlisi de les transformacions que s’o…